BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Tal i com podeu llegir en el següent article, la crisi que ens acompanya aquest 2009 està afectant en general a moltes de les activitats que es proposen des de l’escola o des de les Ampes.

Desitjo sigui interessant la seva lectura, ja direu la vostra!

Direcció

La crisi envesteix les sortides, activitats i menjadors escolars 

•  Les empreses del sector afirmen que la demanda està baixant i que els impagats s’han duplicat
  
•  Els reajustaments són més presents “en zones amb més concentració de població desafavorida”

JORDI CASABELLA / SARA GONZÁLEZ
BARCELONA

La crisi econòmica ha començat a passar factura a les activitats extraescolars que promouen els centres educatius i les associacions de pares. Des dels dispositius d’acollida que s’organitzen a l’inici i al final de la jornada escolar fins a les sortides de colònies, passant pels menjadors, les empreses que ofereixen aquests serveis acusen el retrocés de la demanda. L’increment de rebuts impagats i les retallades en la qualitat planen, en paral.lel, sobre un bon nombre de centres.
Oriol Carbonell, president de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure (Acellec), que agrupa el gruix de les empreses que treballen en el sector, assegura que els menjadors escolars serveixen entre un 10% i un 15% menys de menús que ara fa un any i que a les zones més castigades per l’augment de l’atur aquest percentatge arriba al 20%. Però on la caiguda de l’activitat “s’ha notat bastant més” ha estat en els serveis d’acollida, especialment a la perifèria de les localitats del cinturó de Barcelona”, afegeix aquest empresari, on les famílies que es veien obligades a utilitzar-los perquè els dos membres de la parella treballaven n’han prescindit de seguida que un dels dos ha deixat de fer-ho.

AMORTITZAR INVERSIONS
Carbonell encara descriu un escenari més pessimista quan es refereix a les cases de colònies, un sector que els últims anys ha experimentat un notori creixement i s’ha vist en l’obligació d’afrontar importants obres de reforma i adequació de les seves instal.lacions per acomodar-se a la normativa.
Tot i que la magnitud del retrocés de la demanda està per avaluar, ja que la majoria de les escoles organitzen les colònies a partir del març, l’Acellec ha detectat un descens vertiginós de les quantitats satisfetes pels centres a manera d’avançament per confirmar la reserva. “A aquestes altures del curs, probablement moltes escoles ja han recaptat un terç del cost de les colònies, però es resisteixen a transferir-lo perquè tenen dubtes sobre si comptaran amb prou alumnes per poder portar a terme la sortida”, raona Carbonell. La situació d’aquest tipus d’equipaments s’agreuja per la caiguda en picat del turisme familiar de cap de setmana que fa ús de les cases de colònies, que han vist reduir la freqüentació un cinquanta per cent, segons la patronal.

AUGE DE LA MOROSITAT
El dirigent de l’Acellec es refereix finalment a una altra preocupació creixent entre les empreses de l’associació: la gestió dels impagats. “S’han duplicat i van a més. Des de fa un any costa molt més cobrar”.
Sergi Valentín, subdirector de la Fundació Catalana de l’Esplai, una de les grans entitats sense ànim de lucre que treballa en el sector, corrobora “la tendència a la baixa” en la participació de l’alumnat en tot tipus d’activitats extraescolars. La situació està més present “a les zones amb més concentració de població desafavorida”. “El més preocupant de tot això”, afegeix el dirigent de la fundació, “és que les famílies que més necessitat tenen d’activitats amb un component de suport educatiu que reforci la transmissió de valors als nens” són les primeres que es veuen apartades del seu gaudi en els actuals moments de revés econòmic.
Valentín alerta d’un risc afegit en situacions com l’actual: la precarietat de les condicions de treball dels professionals que treballen en aquest sector, que s’enfronten a la possibilitat de veure empitjorat el seu horari, a més de retallades en el sou i la formació. I el corol.lari inevitable que això comporta per al col.lectiu escolar que atén: una rebaixa de la qualitat de l’oferta.
En aquest context, Administració, escoles i associacions de pares es veuen amb freqüència arrossegades per “criteris economicistes”, adverteix el subdirector de la Fundació Catalana de l’Esplai, que porten a situacions com la d'”empreses de neteja o vigilància que es fan càrrec de l’atenció d’un menjador escolar perquè ho fan més barat a costa de reduir el treball educatiu que es realitza en aquesta franja de l’horari escolar”, denuncia Valentín. Per contrarestar els efectes perniciosos d’aquesta conjuntura, la contribució econòmica de l’Administració hauria de créixer, “però això no està passant”, afirma.

FAPAC Walter Garcia, president de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), certifica que els efectes de la crisi no afloren únicament en el capítol de les activitats extraescolars, sinó que també es reflecteixen en els pressupostos ordinaris de les escoles, cosa que perjudica directament els pares. “Hi ha hagut una retallada important als centres que inevitablement afecta les famílies, ja que han de fer un esforç econòmic més gran per cobrir, per exemple, la despesa en material escolar”, afirma Garcia.
El president de la Fapac constata que les associacions de pares es veuen cada vegada més obligades a invertir una proporció més gran del pressupost en material bàsic per a les escoles. “Aquestes aportacions ja es feien abans de la crisi, però ara s’intensifiquen, perquè són encara més necessàries”, conclou.